diumenge, 21 de novembre del 2010

Dolmen de la Roca d'en Toni i necròpolis de Can Boquet


El dolmen de la Roca d'en Toni es troba situat al terme municipal de Vilassar de Dalt. Va ser documentat per primera vegada l'any 1904 per Francesc Carreras Candi. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins el 1800 aC, en el període que es coneix com Calcolític o Eneolític. Es tracta d'una petita galeria catalana de planta trapezoïdal amb dues pedres dretes a cada costat, una de les quals fa de capçalera al fons. Un altre posada plana damunt fa de coberta. La planta de la cambra es quadrangular. Del corredor només resten dues lloses que segueixen en línia recta la de la cambra. Una d'aquestes lloses va ser col·locada posteriorment al seu lloc desprès de consultar una fotografia del 1907. Del túmul no resta res.
La Roca d'en Toni ha estat excavada com a mínim en quatre ocasions. Primer al principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya. La segona per Pere Bosc Gimpera. La tercera al voltant de l'any 1950 pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt i la quarta el 1982 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
Només a la primera intervenció es van trobar algun restes de materials però no es va fer cap estudi i actualment es desconeix on es troben
.
A pocs metres del dolmen trobem una petita necròpolis medieval formada per set tombes, una d'elles d'un nen, Bastides amb lloses de granit. Es van descobrir l'any 1974 soterrades al camp de conreu.
Totes presentaven les mateixes característiques morfològiques, planta rectangular i orientades cap a Llevant. Les cistes estaven fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangular i allargades.
La millor conservada tenia l'esquelet amb la forma en que es va enterrar, amb els braços i les cames estirades
 
COM ARRIBAR: Des de Vilassar de Dalt enfilem poble amunt pujant pel carrer d'Àngel Guimerà fins que arribem a una pista sense asfaltar. Per aquí trobarem senyals que ens portaran a l'oficina d'informació de can Boquet i al dolmen.
Deixo el link de la Diputació que es el que vaig fer servir jo.
http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=1
Com a comentari puc dir que es una pista molt transitada per cotxes per lo que si algú vol fer una passejada tranquil·la millor que s'oblidi






dimarts, 12 d’octubre del 2010

El poblat medieval de la Palomera (Saldes)

Va ser estudiar per primera vegada als anys 60 quan es van posar al descobert un conjunt d'habitatges de planta rectangular i quadrada que formaven un carrer

Segons les ultimes actuacions arqueològiques realitzades, el poblat medieval del Roc de Palomera al poble de Saldes esta format per un conjunt de 27 habitatges.Es tracta d'un poblat de pastors que tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del roc. Va estar habitat del s.XII fins al s.XV
El poblar esta construït al cim d'un gran roc, te un únic accés per un caminet amb ziga-zaga. Està situat a un lloc estratègic amb un carrer principal amb els habitatges als costats. La paret del fons de les cases formen la muralla que les envolta. Aquest habitatges  eren d'una sola planta, les parets estaven aixecades directament sobre la roca mare pels mateixos pagesos, amb pedres de tamany mitjà. I com a molt amb tres habitacions.
Actualment esta molt malmès
COM ARRIBAR: Del poble de Saldes al Berguedà sortim per la carretera amb direcció a Gósol. Al arribar al Coll de Trapa agafem una pista asfaltada que ens porta al Parc d'Aventura la Plalomera, als peus de la serra d'Esija. Esta indicat. A uns 4 km arribem a la Pleta de la Vila on estan les oficines del parc i on trobem una indicació del poblat. Està perfectament senyalitzat.









POBLAT IBERIC DEL PUIG CASTELAR (Sta.Coloma de Gramenet)

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al Turó del Pollo per sobre de Santa Coloma de Gramenet. Amb una superfície d'uns 4000 metres quadrats es un dels mes coneguts de la zona litoral ja que va ser descobert l'any 1902 i desde aleshores s'han anat fent excavacions periòdicament.

El seu emplaçament li permetia unes magnifiques condicions defensives i de control del territori, a més d'una perfecta comunicació visual amb els poblats laietans que l'envoltaven (Montjuïc, Turo de la Rovira, el Mas Boscà, el del Turó de Montgat,el de Ca n'Oliver i el Turó de les Maleses). A la zona de la plana hi havien altres assentaments vinculats al poblat com l'assentament rural de Can Calvet i les Sitges del carrer d'Extremadura.
Es va ocupar desde el segle VI aC fins a l'inici del segle II aC moment en que es va abandonar de forma sobtada coincidint amb els esdeveniments de la Segona Guerra Púnica o de la revolta indígena sufocada pel cònsol Cató.


L'estructura urbanística s'adapta a les característiques del terreny i les cases s'aixequen en terrasses. Està envoltat per un mur de tanca sent aquest mes potent a la zona d'accés al poblat. Aquest accés es feia a través d'un corredor estret , franquejat per dos mur que tenien al final una porta. Travessada aquesta primera porta s'accedia a una petita plaça ho hi havien dues noves portes que conduïen als dos carrers principals del poblat.
Els habitatges eren fonamentalment un lloc d'aixopluc ja que la major part de la vida es feia al carrer. Els murs de les cases tenien el sòcol de terra i les parets eren de tàpia o tovot y la coberta era un embigat amb troncs de fusta i un entramat de canyes cobertes d'argila amb un únic forat per la sortida de fums. Actualment hi ha una casa reconstruïda.

Tal com he comentat abans el poblat va ser abandonat a corre-cuita, deixant els seus habitant gran quantitat d'objectes de valor, sent els mes importants un capfoguer de ferro amb el cap d'un toro i un tresor de dracmes de plata emporitans. També un crani travessat per un clau de ferro. Actualment els materials procedents de l'excavació es poden veure al Museu de la Torre Balldovina i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.


COM ARRIBEM:Des de Barcelona, agafem la carretera B-20 i prenem la sortida 21 just la que ve després de Montigalà, fins que trobem la carretera BV5011 cap a Montcada. Al mirador de La Vallensana continuem la pista travessant l'urbanització fin que trobem la cadena que tanca el camí. Normalment per aqui hi ha lloc per aparcar el cotxe.Seguim a peu per la pista tenim el poblat al turó just devant.



divendres, 3 de setembre del 2010

El Castell de Saldes



A sobre del petit poble de Saldes al Berguedà i als peus del Pedraforca, trobem les runes del Castell de Saldes. Surt documentat per primera vegada l'any 1068, quan Galceran, fill de Sicardis jura fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya. L'any 1118 sent Ramon Berenguer III el senyor del castell, passà al comptat de Barcelona. L'any 1165 el senyors del castell eren Galceran i Berenguera de Pinós. Va canviar varies vegades de senyor.
Entre els anys 1306 i 1316 les forces del rei Jaume II van ocupar aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós, i Gósol.
L'any 1484, durant la revolta dels remences, estigué en perill de ser pres pels pagesos
Al segle XVII, aquest castell pertanyia al duc d'Alba.
Actualment es troba en estat de runa, conserva part de les muralles exteriors, l'església de Sta Maria i el pati. La part mes interessant es una gran sala del segle XIII, coberta amb volta apuntada i amb porta d'arc de mig punt.
L'ermita de santa Maria del Castell és una petita església, de la qual es tenen notícies des del segle XIII en què era l'església del castell, consta d'una petita nau rematada per un absis ovalat i coberta amb volta apuntada. La porta es troba orientada cap a tramuntana, fruit de les reformes fetes en el segle XVII. Durant la Guerra Civil es va perdre la talla romànica de la Mare de Deu del Castell

COM ARRIBAR: El cami esta senyalitzat, sortim de la Plaça de davant de l’Ajuntament en direcció a l’església, que deixarem a la nostra esquerra, passat per un carreró estret, al final del qual girarem a l’esquerra, enfilant un camí amunt, és la Canalassa.
En un cinc minuts serem al cap d’amunt i continuarem per un camí mes ample, de pla i cap a la dreta. En uns pocs minuts més arribarem a una casa -Cal Calderer -, que deixarem a la nostra dreta tot passant per un caminet just a tocar la paret de la casa. Pocs metres de camí i davant nostre apareixeran el Castell i  l’ermita de Sta. Maria




diumenge, 15 d’agost del 2010

El poblat iberic del Turó Gros de Cellecs



El poblat ibèric del Turó Gros de Cellecs es troba entre els pobles de la Roca del Vallès i Orrius. Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.
La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII a.C. i la muralla es va aixecar entre finals del segle III a.C. i principis del II a.C. Com altre poblats de la zona. Aquesta es l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península.
Sembla ser que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II a.C, indicant això que no va ser destruït per les campanyes del consol Cató i que va conviure amb el mon romà fins que poc desprès es va abandonar.
Es van fer excavacions als anys 70 i 80
El seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.
COM ARRIBAR:
Aquest poblat pertany a la Ruta Prehistòrica del Vallès.

Un altre manera d'arribar es pel coll de Sant Bartomeu a la carretera BV-5106 que uneix Orrius amb La Roca.
Es molt recomenable fer tota la Ruta Prehistorica on trovarem dolmens i pintures rupestres.



dijous, 22 de juliol del 2010

Ciutat ibèrica d'Ullastret

El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran descobert fins ara a Catalunya.Va ser la capital de la la tribu ibèrica dels indigets.
Si be s'han trobat restes de l'epoca calcolítica,el primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. muralla, que avui encara es conserva en gran part. La seva organització urbana és la pròpia d'un oppidum, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl. Es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.
El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics.

La visita del poblat es altament recomanable,conta amb un museu i es continuen fent excavacions.





MES INFORMACIÓ:http://www.mac.cat/cat/Seus/Ullastret/Presentacio

dimarts, 8 de juny del 2010

Necròpoli del Marquet de les Roques (Matadepera)





Es coneix l'existència d'un poblat medieval al Coll d'Eres, tot i que en la actualitat no es troba cap vestigi.Sembla,ser que ja estava habitat a l'Alta Edat Mitjana. Molt a prop seu trobem la necròpoli medieval del Cingle del Marquet. Formada per varies tombes molt tosques fetes a base de lloses. Trobades per un pastor van ser excavades el 1929 pel Centre excursionista de Terrassa. De les quatre tombes excavades dos van ser regirades per uns carboners i la tercera va ser espoliada per un col·leccionista que es va portar un crani d'infant.
No obstant aixo les excavacions van treure a la llum la famosa sivella visigòtica del Coll D'Eres. Es tracta d'una peça de bronze amb motius zoomòrfics.
L'estat actual es d'abandonament, es troben les llosses entre la fullaraca.

COM ARRIBAR:
A la carretera de Matadepera a Talamanca troben el Coll d'Estenalles, on esta el centre d'informació del Parc Natural de St.Llorenç del Munt. Aqui agafem la pista que surt al costat del centre amb direcció a la Cova Simanya. En uns 20 minuts arribarem al Coll d'Eres i al turonet que hi ha en direcció SE trobem les tombes entre el bosc.





diumenge, 18 d’abril del 2010

El poblat ibèric del Turó de Penjabocs



Aquesta vegada vaig anar de descoberta, sense cap tipus de garantia. Havia trobat informació que al Turó de Penjabocs al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles s’havien trobat restes arqueològiques possiblement d’un poblat ibèric, encara que també altres fonts deien que podria ser un castellum romà. A la Web de l’Ajuntament de Sant Fost ho identifiquem com poblat
Aquest turó es troba entre Can Torrents Vell i Can Llombard, a prop de la font dels Castanyers i es van fer dues campanyes d’excavació una el 1945 i un altre el 1955.
Sabia que després de tant de temps em seria molt difícil trobar alguna resta actualment.
A les excavacions van trobar les estructures d’una muralla de 60 x 50m i d’uns 1,10 m de gruix, assentada sobre roca natural, que circunvalava el turó. Una torre i un conjunt de blocs de pedra que possiblement eren utilitzats com torre-talaia i també algunes parets que es van interpretar com murs de contenció de terres. Entre els materials van trobar les restes d’una beina d’espasa, eines de metall i un anell de bronze a més de restes de ceràmica tan ibèrica com romana, i altres materials d’us comú com fusaïoles, pesos de teler etc.
Segons els arqueòlegs que van fer les excavacions, els materials trobats es poden interpretar de dues maneres. Una seria la del poblat ibèric abandonat al segle II-I aC. possiblement per les campanyes del cònsul Cató i l’altre seria la d’una fortificació romana o castellum.
El que vaig trobar no ho he pogut identificar amb el descrit a l’ informació trobada . Vaig trobar restes al turó de Penjabocs i a un altre turonet que hi ha just al costat.
A Penjabocs vaig trobar restes de parets però no vaig trobar cap tros de ceràmica en superfície (quelcom molt habitual als jaciments arqueològics) El que si vaig trobar va ser un rebaix a terra amb unes mides de 1.50 x 1.50m i uns 30 cm de fundaria, senyal d’alguna excavació. Tot estava molt cobert per la vegetació.
A l’altre turonet on esta la torre d’alta tensió vaig veure restes de parets i també dos troçets de ceràmica molt basta i molt desgastada.
Les parets dels dos turons eren molt baixes i podrien ser interpretades com bancals per conreus, el que em fa pensar que son les restes del jaciment és que es troben al cim dels turons.
COM ARRIBAR
A la carretera B-500 de Badalona a Sant Fost entre els kilòmetres 8 i 9 hi ha un desviament cap a la urbanització de Can Llombard, Penjabocs es el turó que hi ha just al darrera. Seguim les indicacions cap al restaurant de Can Llombard un cop arribats al mas, tombem cap a la dreta i despres a l'esquerra, passem pel davant d’una zona de picnic, continuem pel mateix carrer fins a arribar a una pista de ciment al costat d’un dipòsit d’aigua, de la primera corba d’aquesta pista surt un caminet que s’enfonsa al bosc, ja estem a Penjabocs ara ens toca buscar pel mig dels matolls, jo vaig continuar caminant fins el següent turonet (on esta la torre d’alta tensió)

dissabte, 17 d’abril del 2010

Cementiri del Colera (Tiana)

Tot i que no es un jaciment arqueològic, el lloc que he anat a buscar, si que es un lloc carregat d'historia. Es tracta d'un petit cementiri on van enterrar a les víctimes d'una epidèmia a Barcelona

L’any 1870 una forta epidèmia de tifus icteroides (febre groga) va infectar la ciutat, concretament el barri de La Barceloneta, pel que sembla el causant va ser un vaixell procedent de l’illa de Cuba. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjat una bona part dels pacients als edificis de La Conreria, convertin-los en sanatori per als afectats de l'epidèmia. El dia 19 de setembre es va produir la primera de les 76 víctimes mortals i el 23 de novembre havien mort 58 refugiats, 18 víctimes del tifus icteroides i 40 per malalties comuns. L’ultima defunció es va produir el 5 de desembre. Davant la por de contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar un cementiri en un terreny a uns dos-cent metres de l'edifici de la Conreria. Avui només se'n conserva el clos d’uns 20 per 11 metres, envoltat d'una senzilla tàpia d'obra, de mig metre. Una gran pedra de forma circular al centre amb 1,70 metres de diàmetre per 40 cm de gruix, es el monument que l’Ajuntament de Barcelona va posar per recordar a les persones que van morir. Es port veure una creu amb l’escut de la Ciutat al mig, als quarters dues calaveres i dos rellotges d’arena alats i la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”

COM ARRIBAR:

Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta (veiem les senyals del GR-92). Just davant del Mas Po-Canyadó, actualment una casa de colonies, surt un cami senyalitzat com l’itinerari de la Font de l’Alba i a uns 20m al costat mateix de la torre d’alta tensió esta el cementiri.

diumenge, 4 d’abril del 2010

La Pedra de les Orenetes


La Pedra de les Orenetes, situada al terme municipal de la Roca del Vallés és un gran bloc granític de uns 8 m de llargada, 3m d'amplada i 3 d'alçada, molt irregular, erosionat i ple de cavitats còncaves. La part de la base mostra algunes cavitats una d'elles constitueix un aixopluc de dimensions mitjanes. Es el lloc on hi han mes pintures. Per aquesta concavitat es pot travessar la pedra .L'any 1945 el senyor Josep Estrada i Garriga va descobrir les pintures rupestres, son esquemàtiques i estan molt deteriorades però son úniques fins al moment a la zona. La datació d'aquestes pintures és difícil, els estudiosos les situen entre el Neolític Mitjà i l'Edat del Ferro Aquest grup de pintures està format per un total de 32 entre una gran varietat de formes, figuratives antropomorfes femenines, cruciformes, curvilínies, punts, ratlles, etc. Els colors que més destaquen són el vermell i el negre. Destaca sobretot una figura central damunt d'unes formes ondulades. El seu estat de conservació és molt dolent a causa del fet que han sofert algunes agressions.
Las pintures rupestres de la Pedra de les Orenetes foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998.
Al lloc on es troben hi han varis dòlmens i un poblat ibèric, pertanyen a la ruta coneguda amb el nom de Ruta prehistòrica de Cellecs

Més informació de la ruta i dels monuments megalítics de la zona:
http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=6&m=61&s=371&o=8

dissabte, 3 d’abril del 2010

CASTELL DE CASTELLCIR


--> -->
Dominant la població de Castellcir, al Vallès Oriental, s'aixeca el popularment conegut Castell de la Popa. El castell de Castellcir ja surt en documents de l'any 1014, la seva funció era la defensa de les valls formades pel riu Tenes i la riera de Castellcir. Aquest castell esta aixecat a una cinglera, edificat directament sobre la pedra, sense cap tipus de fonament ocupant una superfície d'uns 570 m2. Està format per les muralles, l'edifici principal, format per una planta i dos pisos i la capella de Sant Martí de la Roca.
Una miqueta d'història
A principis del segle XI apareix la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir que tenia els drets sobre el castell, però havia de pagar tributs al Monestir de l'Estany. A l'any 1107 passa a mans de Guillem Ramon d’Òdena. Tornant l’any 1294 un altre vegada a la família dels Castellcir amb Roger i Gelabert com a propietaris. Sembla ser que era una família molt bel·licosa fins i tot el rei Jaume II va assetjà i prendre el castell
La peste negra va fer desaparèixer la família sobrevivint només Almanda, una de les filles. L'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles i, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.

ESTAT ACTUAL
El Castell està en no massa bon estat degut a l'espoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l'any 1920 on encara es veia en bon estat.
Una de les parts que més m'ha cridat l'atenció es l'entrada. S'accedeix al castell per una escala de pedra just a la base de la muralla, sent d'aquesta manera molt fàcil de defensar. Un cop arribats a la porta hem de girar 90º fent d'aquesta manera impossible atacar-la amb un ariet. Traspassada la porta entrem a una sala amb una porta a cada banda tot el conjunt format amb arcs de mig punt.
Un cop visitades les runes del castell ens hem de fixar amb la capella de Sant Martí de la Roca. Molt malmesa per l'espoli sofert. S'aixeca sobre una roca amb forma de una popa de vaixell, per aixo el conjunt s'el coneix com el Castell de la Popa.
COM ARRIBAR:
Entrem a la població de Castellcir i seguim recte fins el final, on trobarem la plaça Abat Escarre, on hi ha una petita rotonda. En un costat d'aquesta plaça hi ha una escola i una caseta d'informació Al costat esquerra d'aquesta escola hi neix una carretera sense asfaltar (Hi ha un cartell de senderisme indicant-ho), La carretera baixa fins la riera. En una explanada a ma esquerra deixaríem el cotxe. A partir d'aquí passarem per una masia que actualment sembla tancada. Fa uns anys era una explotació ramadera. El castell es veu clarament i hem de seguir sempre pel camí fins que arribem a una planura de roca a la nostra esquerra. A partir d'aquí trobarem infinitat de "fites" que ens duran sense cap dificultat a la porta del castell. 




diumenge, 7 de març del 2010

El Castell de Burriac


Dominant la Vall de Cabrera de Mar s'alça el Castell de Burriac. Sobre una alçada de 401m. es punt immillorable de domini de bona part de la comarca del Maresme, conegut primer amb el nom de castell de Sant Vicenç és un magnífic exemple de castell roquer.
La primera construcció data de finals del segle IX i es la capella preromànica de la qual actualment només es conserva l'absis. La capella dedicada a Sant Vicenç va quedar encaixada entre les edificacions del castell en construir-se aquest. S'hi va dir missa fins l'any 1836, i es va enrunar pocs anys més tard. Als segles X-XI es construeix el primer Castell. Al segle XV Pere Joan Ferrer, aleshores senyor del Castell el reforma ampliant-lo i donant-li un ús més residencial ja que els senyors del Castell vivien al Castell de Vilassar, mes important i còmode.
El castell té dos recintes principals: el recinte sobirà (superior) i el recinte jussà (inferior). Formen dues línies de defensa de manera que, si el recinte jussà fos conquerit per l'enemic, encara es podria resistir dins el recinte sobirà. Dins el castell podem distingir La Torre de l'homenatge, s'hi accedia per una porta elevada, amb una escala que es podia enretirar. Els seus murs, d'un gruix de 120 cm, la feien pràcticament inexpugnable. Les muralles, que en alguns trams aprofiten el mateix rocam, tenen espitlleres , de dos tipus les rectangulars, per a les fletxes de les ballestes, i les que tenen una base rodona de pedra picada per a reposar-hi i fer-hi girar les armes de foc . La cisterna gran està situada al recinte jussà, i n'hi ha una altra de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre de l'homenatge
El document més antic conservat que fa referència al castell és de l'any 1023 que pertany a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Els comtes de Barcelona en mantindran la propietat fins al segle XIV, tenint-lo infeudat a les famílies Sant Vicenç, Castellvell, i Desbosc. L'any 1471 el castell passa a mans de Pere Joan Ferrer, que hi fa importants reformes. El 1532 la propietat del castell torna a la família Desbosc fins a l'any 1671. Després el castell queda abandonat i passa per diversos propietaris. Durant la Primera Guerra Carlina el que queda de castell s'utilitza com a caserna. Els 1993 i 1994 s'hi fan treballs d'excavació i consolidació per part de l'Ajuntament de Cabrera que l'havia adquirit l'any 1990.
COM ARRIBAR
Un cop arribats al poble de Cabrera de Mar, només hem de seguir les indicacions del Castell de Burriac. Arriba el moment que s'acaba el camí asfaltat i continua per una pista. Just abans d'arribar a una cadena que ens tallarà el pas hi ha una explanada on podem deixar el cotxe. Seguim la pista fins a un coll que esta a tocar del Castell.
MES INFORMACIÓ:
http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/mb_01.html
http://www.salillas.net/castellscatalans/burriac.htm

divendres, 12 de febrer del 2010

Les forques del turó de l'infern (Cabrera de Mar)



La vall de Cabrera de Mar es rica en restes arqueològiques. Tenim ibèrics (Ilturo) romans (Can Modolell i Ca l'Arnau) medievals (Castell de Burriac) Un reste pertanyent a aquest castell esta al cim del Turó de l'Infern molt a prop del Montcabrer a on trobem tres enclavaments de forques medievals utilitzades als segles XIV i XV com a lloc per enforcar als criminals i malfactors del terme.
Aquestes forque pertanyien al Castell de Burriac juntament amb les del Pujol d'en Bera, al camp d'en Berenguer d'en Pou i al Puig de Cerdanyola. L'any 1343 els senyors del castell van adquirir la jurisdicció per poder ajusticiar a les forques.
Els senyors tenien el poder de jutjar delictes: incompliment de pagament dels impostos per part dels pagesos, robatoris, adulteris i fins i tot delictes de sang. Alguns d'aquest delictes eren castigats amb la forca.
No només eren un mitjà de fer justícia, també servien per persuadir a la població de cometre altres delictes. Tenien present on podien acabar si no compilen les normes del senyor. A més eren un referent del limit del poder del castell.
Avui en dia queden tres forats on ficaven les fustes que formaven les forques.
COM ARRIBAR:
A Cabrera de Mar hem d'agafar el camí del Castell de Burriac fins que arribem a una explanada on hi ha un planell del parc. Deixem el cotxe i agafem la pista amb direcció esquerra ,es de grava grisa, fins que arribem a un coll on trobem senyals que ens guiaran cap al Montcabrer i al Turó de l'Infern. Tots dos turons eren habitats de molt antic. Si ens fixem pel terra trobaren petits fragments de ceràmica ibèrica i a sota del Montcabrer hi ha una petita cova que sembla ser un antic santuari de l'època neolítica fins a la romana

MES INFORMACIO:
http://quimgraupera.blogspot.com/2009/01/les-forques-del-castell-de-burriac.html