diumenge, 27 de març del 2011

Dolmen de Can Gurri




Un altre monument megalític que trobem a la Serralada litoral es el Dolmen de Can Gurri
Es troba entre els termes de Vallromanes i Alella.
Es un sepulcre de corredor tipus galeria catalana. Esta bastit amb lloses de granit. La cambra es quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs de pedra alineats paral·lelament.
Serra Rafols el va excavar l'any 1955 trobant un paviment groller. Va tenir dues fases d'ocupació la superior es del bronze final i va aparèixer un punyal metàl·lic. Per sota del paviment van apareixerà dues puntes de sagetes de sílex amb aletes.
Pels voltants hi ha pedres que poden pertanya a la cambra funerària o del túmul.
El túmul, que en el seu moment estava delimitat per blocs granítics formant un cercle d'uns 20 m de diàmetre, esta molt erosionat però hi ha restes visibles al sector sud
Mides:
Longitud maxima 3,7 m
Amplaria capçalera 1,3 m
Amplaria al passadís 0,9 m
Alçada maxima 0,95 m
COM ARRIBAR
Des de Barcelona agafem la B-20,seguint per la carretera B-500 cap a Mollet.Al arribar a la part
mes alta poc després d'una corba molt tancada, agafem un carrer que surt a ma dreta,On està el restaurant " El Cau" (veiem les senyals del GR-92) fins a una cadena on hem de deixar el cotxe.
Agafem la pista del GR que va fent pujada fins que arribem a un coll on trobem alguns pins pinyers força grans i uns dipòsits d'aigua de fibra de vidre. Aquí veiem un caminet que surt cap a
l'esquerra just darrera d'un gran pi. Aquest camí passa entre mig d'unes vinyes que semblen abandonades. Quan arribem a dalt de la vinya sortim a una pista. Si tirem a l'esquerra arribaríem al turo de Galceran. Nosaltres tombem cap a la dreta passant de llarg primer una pista i desprès un altre totes dues cap a l'esquerra. Desprès de pujar una miqueta el camí comença a baixar fent revolts fins que arribem a un senyal del GR 97.3. Aquí si tirem cap a l'esquerra arribaríem al Dolmen i al poblat ibèric de Castellruf. Nosaltres tombarem cap a la dreta fins que arribem a un punt a on a ma esquerra surt una pista i cap a la dreta continua el GR i comença a baixar cap al mar. Agafarem el camí de l'esquerra i als pocs metres trobem a ma dreta una indicació del dolmen i a uns 20 m bosc endins el trobem






dijous, 17 de març del 2011

La torre del telègraf al Puiggracios.



Quan fem l'a excursió del poblat ibèric del Puiggracios -- El Clascar trobem
un element curiós, al costat del pàrquing del santuari del Puiggracios, es una torre del telègraf òptic.
Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional.
Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament.
Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts.
A les torres hi havia una guarnició del Cos de Telègrafs Militars un dels quals es mantenia permanentment en alerta. A la torre del Puiggraciós hi habitaven a una petita capella dels segle XV que hi ha al costat mateix.
A Catalunya es va construir una gran xarxa amb aquest tipus de comunicació, van haver un total de 16 línies amb 77 torres






Deixo dos links força interessants sobre aquest antic sistema de comunicació a Catalunya:



dimecres, 9 de març del 2011

El Clascar o Castell de Bertí



Desprès d'uns mesos d'inactivitat torno a escriure sobre una masia curiosa que trobem al ben mig dels Cingles de Bertí al municipi de Sant Quirze de Safaja al Vallès Oriental. Es tracta del Clascar o Castell de Bertí. Tot i que la vista, sobre tot de lluny ens sembli d'un castell medieval, en realitat es tracta d'una restauració de principis del segle XX.
Aquest mas ja està documentat l'any 987. Mes tard un document de l'any 1298 ens indica que el castell pertanyia als barons de Centelles.
Es al segle XIV quan s'esmenta a Guillem de Clascar encara sota el domini dels barons de Centelles com a senyor del castell. I es al segle XVI quan la propietat passa als senyors de Bell-lloc.
La restauració actual va ser a començaments dels segle XX pels últims propietaris, la família Almirall. Van col.locar molts elements arquitectònics d'estil medieval. Com finestres geminades d'arc trevolat.
Mirant amb detall i al meu parer sembla un trencaclosques ja que cada element es diferent.
L'element que més destaca es la torre amb merlets i finestrals gòtics. I un altre element destacable es una gran reixa de ferro que protegeix una de les finestres de la construcció.

Just al darrera en un bosc d'alzines trobem una curiosa capella de forma rodona dedicada al Sant Crist.
Tot i que al 1949 va ser catalogat com a Bé Cultural de interes Nacional lamentablement el conjunt ha patit les destroces dels brètols i es troba en estat ruïnós.
Es una excursió molt recomanable tant per la visita al castell com per les vistes panoràmiques que trobem als Cingles.
Un altre element curiós que trobem es una antiga bòbila
COM ARRIBAR:
Des de el poble de l'Ametlla del Vallès, hem d'agafar el carrer principal, sempre cap amunt en fins que trobem un senyal cap a l’esquerra amb direcció Puiggracios i al Serrat de l'Ocata, el passem de llarg i sempre cap amunt de la muntanya arribarem al Santuari del Puiggracios. Aquí deixem el cotxe. No oblideu fer un cop d'ull a la torre del telègraf òptic. Pel darrera del santuari surten dues pistes forestals, agafem la de l'esquerra, on hi ha la font, la pista va envoltant la muntanya cap a l'esquerra fins que arribem al coll D'En Tripeta. Durant tot el camí anirem seguint les marques del PR (colors groc i blanc). Passat el coll D'en Tripeta continuem per un penya-segat fins que arribem, a una explanada amb una casa. Aquí si volem visitar la bòbila agafem el camí de la esquerra. Un cop passat una bassa d'aigua el camí es bifurca i nosaltres agafem el camí de la dreta. Trobem la bòbila al costat del camí. Desde la esplanada fins a la bòbila no trigarem mes de 10 minuts. Per arribar al castell seguim sempre pel PR.
Si volem allargar l'excursió podem pujar al poblat ibèric del Puiggracios del que ja he publicat anteriorment